Crónica de una Victória

Llegada la hora de la verdad, el destino nos reservaba una grata sorpresa. Con burlesca e maquiavélica sorpresa se cernía sobre nostros la gran amenaza. Un ejército de huestes crueles y amargos corazones se dirigia a paso rápido y fulgurante hacia nuestra posición. La lucha fue feroz, sufrimos muchas bajas, pero nuestra superioridad en el combate fue más poderosa que su superioridad númerica y vencimos con rotundidad!

Examens

Doncs ala xavales colacao cereales, que ara toca pringar i suar tinta pels descosits! Salut!

Excavacions Estivals

Aquest estiu desprès de passar-me unes jornades infernals al Konig de Plaça Independència, infernals per la feina i l estress no pels companys que son persones meravelloses. Com vaig aguantar? Treballava 5 hores al dia i a més, al setembre m'esperava el paradís terrenal, dos setmanes d'excavació a Montsoriu. Desprès de molt patir, la recompensa fora meravellosa, sublim, no podia ser millor. Vaig coneixer gent amb la que podia parlar de qualsevol tema i no m'havia d'amagar de res, podia explaiarmi, fer servir tots els meus coneixements. Vaig aprendre moltissim, vaig viure unes dues setmanes precioses, de les millors de ma vida. Bon menjar bona companyia i el millor de tot, la recompensa final, l'úlitm dia, a la cisterna, varem trobar, tots els objectes dels que la noticia fa ressó. Em penso que, en aquell moment, vaig tocar el cel amb les mans, de tanta felicitat que tenia, no cabia en si. Enyoro moltíssim aquelles jornades així com els companys. Espero que l any que ve tornin a sortir-ne campanyes. SaluT! http://www.elpais.com/articulo/cultura/Hallados/400/objetos/arqueologicos/excavaciones/castillo/Montsoriu/elpepucul/20071112elpepucul_3/Tes

Justícia de Fireta

Últimament, la Justícia espanyola no està interpretant el seu millor paper. Sorpren trobar-se com en un casos determinants, aquesta cau amb tot el seu pes i en canvi en altres, la resolució de la cosa és sumament ràpid(dit sia de pas cosa rara també). Fa dies que només se sent la polémica del agressor racista. En aquest país, que d'un gra de sorra en fem un apartament amb vistes al mar i el recalifiquem i venem per 30 millions de peles de les d'abans, dic, en aquest país(bé aquell país), un paio, un macarra, un maniac, un quillaku, i totes les definicions i descalificatius possibles, un paio, ataca a una pobre noia de 14 anys, equatoriana, amb tota mena d'impunitat, és gravat per les càmeres de seguretat de ferrocarrils de Catalunya, detingut i posat en llibertat amb càrrecs. I jo em pregunto, què és això? Com és possible que en aquest malparit, que ha pegat a una nena de 14 anys per motius racistes, estigui lliure? Per què? segons els jutges, amb el codi civil a la mà no constitueix delicte! Flipa! I dó? O sia, a picar a tot cristo! perquè la mà llarga de la justícia, aquella que va carregar tan fort contra el setmanari El Jueves i contra 4 que van cremar fotos del rei, ara, a un paio, que evidentment ha fet mal fisic i psiquic a una POBRE NENA! és que, torno a repetir TE 14 ANYS! El fet de ser equatoriana no agreuja el fet, el matissa, perquè a més a més de ser una menor, és "sudaca". Són dos doncs els fets, QUE EL FILL DE PUTA VA PICAR A UNA MENOR I A UNA MENOR NO ESPANYOLA! I aquí rau el fet senyores i senyors, NO ÉS ESPANYOLA! i no se li aplicara la pena màxima, atenció, de DOS ANYS DE PRESÓ! al agressor perquè, primer, la nena no presenta marques físiques, segona perquè no existeix risc de fuga, i així un llarg etcetera de despropòsits que fan que aquest imbécil, fill de puta, estigui lliure! I a sobre te la barra de sortir a la tele en plan xulesc i gallejar de la seva gran gesta! I ja és trist que els mitjans de comunicació li seguiexin la veta i el fotografin amb una cigarreta a la mà i cara de simi allà en plan, aqui estoy yo porqué he venido!. També s'ha fet incís en que el noi que ho va veure tot no va actuar. i SE LA TITLLAT DE COVARD! Maleït sigui! qui és el covard aquí! El pobre noi ha de fer la funció del policia? Evidentment no s'hagués hagut de quedar de braços plegats i desviar la mirada tampoc el va lliurar de ser complice de una agressió que ha quedat impúne. Aquell noi potser era un covard, però, em plantejo fins a quin punt la nostra justícia també ho és! Valents que us atreviu a censurar una públicació alegant a que atempta contra l'honor dels representats! Valents que sou que us atreviu amb uns catalans que cremen una foto del rei i en demeneu un any de preso per cremar un tros gran de paper! Covards que sou perquè a aquest paio no sel pot engarjolar! I així anem. I clar, la opinió pública está que trina, primer pel paio racista, desprès perquè l'altre paio era un covard, desprès perquè la justícia no actua, home! que passa aquí? de cop i de volta tot Déu és un ciutadà model que fa com els ianquis i auxilia a Déu i sa mare o qué? i la quantitat de gent que demana l'expulsió dels immigrants i ara, de cop i de volta, es torna antiracista? ANEU A PASTAR FANG HIPÒCRITES! I els diaris otro tanto! Que collons és això? Aquest país i aquell també, són dues ruines, dos monstres que només fan que oprimir al treballador, enganyar-lo i distreure'l perquè no s'aixequi i protesti per tota la injustícia i anacronismes que el rodejen. El convencen de que tal i com està ara no podrien anarli millor les coses i així la gent clar no vol canviar. El procès enculturador ha triomfat definitvament i ara no hi ha marxa enrere. El despertar serà brusc, i les conseqüències terribles.
En conclusió, un agressor de menors està al carrer. I nosaltres tan panxos. Penseu que, qualsevol dia d'aquests, un altre imbécil com aquest, se li gira la bola i ataca a les vostres germanes i menors i us haureu de FOTRE PERQUÈ LA JUSTÍCIA NO ELS PODRA FER RES! Impotència és la paraula que em ve a la ment......

Por la libertad!

Hace poco escribi algo sobre este tema. Me estoy saturando de tanto oir hablar a la gente. Discuten en vano sobre algo vanal. Nadie analiza el porqué de todo esto, la causa de que una foto de un personaje público se suficiente como para ir a la cárcel. Y lo que es mas intrigante, ¿Por qué la fotografia de un señor de cuyo nombre no quiero acordarme, es símbolo de la unidad e integridad de España? Esto me lleva a la siguiente pregunta, ¿Cuáles són los símbolos de esa unidad? Hace poco hubo polémica por la quema de banderas. La bandera es símbolo de la unidad de España, decian. Hace poco hubo polémica por cambiar la rojigualda por la tricolor. Autrora, ésta última fue signo de la unidad de España, ahora no. E igualmente constituyó delito y ahora hay juicio. Bien. Hace no demasiado, sacaron a la calle, banderas anticonstitucionales, como la del "pollo". No hubo detenciones. Tras evidentes símbolos fascistas se esconde una éspecie de escudo protector que impide que sean arrancados, alegando, que forman parte de nuestra história. Bien. Y las víctimas republicanas tambíen, no por ello reconocidas todavia. ¿Libertad de expresión? Si, por supuesto, estoy escribiendo estas línias y no me detendran por ello. Diferente seria si ahora insultara a cierto personaje. El peso de la ley seria implacable sobre mi, un don nadie estudiante de história. Pero, un locutor de radio dice cada dia barbaridades de tan tamaña magnitud que sordan los oidos de los jueces porqué sinó no me explico como este señor no esta ya en la cárcel con un bozal.
El objetivo de éste articulo no es la queja, sinó, la reflexion. Quiero que los lectores analizen la causa final de todas estas cuestiones. Hasta hora nadie se ha parado(quizas no han querido) analizar la causalidad última de todos estos debates planteados hoy. ¿Porqué ahora? ¿Es legitima una monarquia impuesta por un fascista? Si es así, ¿Es legitimo su hijo? La democrácia es el poder, la voz, en manos del pueblo. ¿Són los representantes actuales nuestra voz? ¿Por qué es delito quemar una foto de un señor determinado? ¿Es cierto que hay instituciones sacrosantas en este país? ¿Somos país? ¿Que somos?
Sigo trabajando para dar respuestas.
Aleix, estem amb tú!

Amb l'enemic a casa.

Anys enrere, vaig començar la meva croada personal contra la pijeria. De fet, va ser d'ençà que vaig descobir que exiteix un grup de persones que només pensa en comprar-se roba cara i ser del més chic i guay de la muerte. L'existència d'aquestes persones em va torbar de tal forma que vaig decidir rebel·larme. Potser valdria més comentar, a grans trets, els tipus de pijeria que existeixen. Existeix el model base, en el qual s'emirallen la resta de pijos, segons el seu nivell adquisitiu, estatus social o senzillament segons la seva classe i estil. El model primàri és el del pijo que vesteix exclusivament roba de marca que tracta curosament de combinar. Ha d'estar atent a les últimes tendències de la moda per no quedar "passat de moda". El pentinat és també una part important del atretzzo pijo, així com també els adornaments, tals com anells, penjolls etc... La manera de parlar també es un tret característic d'aquesta mena d'individus. Expressions incoherents, adornades d'algun " o sea" " es total" ¿sabes?, " no me ralles" etc.. formen part de l'extens vocabulari, per altre banda especialitzat en marques de moda. Però no només per les paraules els coneixereu, el to de veu és bàsic. És una veu estrident aflautada i repelent que els fa distingibles a quilòmetres de distància. Altres trets característics d'aquesta espècie són: la manera de caminar, de menjar, de fumar, i un llarg etc que no detallaré per no fer més pesat el discurs. Finalment cal dir que aquesta mena de personatges solen ser "famosos" és a dir, cantants, models, etc, gràcies a la tele, el seu model s'ha escampat arreu del mòn.
A partir d'aquest model se'n deriven la resta. Cal dir però que existeixen pijos i pijes. Abans el fenòmen era exclusivament femení, però, quan el mercat es començava a saturar de nenes pijes i les vendes començaven a caure fruit del fenòmen exclusivitat(més endavant explicarem) als creatius de publicitat se'ls va ócorrer que els homes també tenen drets a ser guapos i a estar a la moda i per tant, van començar a sorgir els primers metrosexuals, homes que s'arreclen tal com si fossin dones, a la par que vesteixen també amb marques pijes i tota la pesca. Bé seguim. Tenim doncs descrit el model, anem a veure les derivacions. Existeix aquell tipu de pijo que només ho és de marca, amb la diferència que, el seu nivell adquisitiu generealment limitat el fa treballar molt o bé rebre peles de sons pares per costejar-se tal nivell de luxe i ostentació. Copien del model original moltes coses, però mai seran uns pijos autèntics, doncs no tenen fama.
Darrere seu tenim aquells que, degut a les peles, no tenen prou per comprar-s'ho tot de marca i fan el possible per fingir. Si bé es cert que tenen coses de marca no arriben al nivell dels anteriors. Copien sobretot la manera de parlar dels dos models anteriors. Entre mig tenim diversos models i estils que no m'entretindre a parlar, potser en un altre article.
Si que descriure aquell model que jo tinc ficat a casa en forma de germana. El model de protopijeras. Bé, aquest és el pijo que s'esta desenvolupant. Ja adopta les maneres de fer i de pensar dels pijos però encara conserva algun reducte d'intel·ligència. Ells encara no reconeixen que són pijos, però en veritat, l'esperit pijo està latent, només falta desenvolupar-lo. Hi ha diferents factors que desencadenen el desenvolupament però això són figues d'altres paneres. La meva germana és un cas clar de protopijera. Encara que no pot vestir de marca perquè no te poder adquisitiu suficient, si que cuida, i molt el seu aspecte exterior. procura que tot li combini, es maquilla, gasta perfum, es renta el cabell cada mati perquè a la nit li queda horrible... Es horrible tenir l'enemic a casa. Si no puc suportar els pijos al carrer, com puc aguantar la pija a casa. I lo millor, ella te dret a pensar i a ser pija, però jo no tinc el dret de criticar-la perquè la ofenc. Es clar, les veritats ofenen evidentment. Tard o d'hora s'acceptarà i a la mare li està bé, ella va intentar que jo ho fos, però el seu disgust va ser gran quan va veure que el seu fill era un rebel anti-sistema i antimoda. Per aquest motiu(entre altres) soc el radical i la meva manera de pensar no és vàlida perquè soc un radical i el meu judici esta emboirat per la meva radicalitat. En fi, hauré d'adoptar algún métode perquè m'ajudi a sobreviure al meu pitjor malson, una germana pija. salut a tothom!

Libertad

¿Se puede decir todo lo que se piensa? ¿Se puede escribir de cualquier cosa? La respuesta es ambigua. En primer lugar, hablando con un amigo desde luego pudes hablar de qualquiera cosa y no tendrá consecuencias para ti. Otra cosa es escribir. Des de luego un señor de la COPE se ha pasado buena parte del año injuriando e insultando y nadie le ha denunciado(nadie no, ERC si y han ganado) . Ellos apelan impunemente a la libertad de expresión. Cualquier denuncia en contra de ellos es un claro ataque de censura y ello no se debe permitir en un estado de derecho como el que en teoria tenemos. La ley debe ser igual para todos, ese era el objetivo de aquellos que en el XIX se atrevian a hablar de derechos civilies, codigo civil, constitución, igualdad.... El Estado moderno, el actual deberia ser la culminación de aquellos ideales. Ignoramos que aqui, 40 años de dictadura siguen pesando mucho. Y sinó miren la constitución española. Todos los españoles y españolas son iguales antre la ley, pero el rey y su familia no. Cuentan con privilegios y derechos que no tienen los demas españoles. Además quemar su foto es delito, en cambio llamarlos engendros geneticos y borrachos no. La diferencia es de color. Rojo, delito, azul, pasable. Sera por el pasado del rey, el pobre(metaforicamente). El secuestro de la revista El Jueves nos transporto a tiempos fatidicos, tiempos en los que nadie podia decir lo que queria abiertamente y debia hacer verdaderas filigranas literarias para escapar del lápiz censor. En realidad, la censura no se ha ido, es mas light por asi decirlo. La vida real esta plagada de ejemplos. Mala hierba nunca muere y en España llevamos asi desde.... bien, no sabria determinar cuando. La democracia actual es el mejor sistema politico que hemos tenido desde la republica, pero no deja de tener viejos vicios, herencia de aquellos tiempos del No-Do y de aquel señor bajito y con bigote. En resumen, tenemos libertad de expresion, sin duda, al menos mas que hace 30 años, pero habria que valorar el nivel. Porque creo que mas bien existe un tipo de libertad de expresión para unos y otro tipo para otros y, por supuesto, temas tabú impreterritos, aquellos que jamas debes tocar sino quieres acabar mal.