Radicalismes

Avui en dia, la paraula radical salta de la boca per qualificar a qualsevol que tingui una opinió contraria. La que sigui i amb el tema que sigui. Avui dia, tothom es radical. I curiosament, tothom vol ser neutral. es que no hi ha un gris? em deia una nena, si si, una nena de 15 anys amb el cervell absorbit per la moda i la música pop. Per la meva família, soc un radical, un anarquista! pobre de mi si amb prou feienes us podria definir l'anarquia. Però, juro pel meu honor que a partir d'ara, estudiare la teoria anarquista, així com a mínim, m'ho podran dir amb raó. He decidit fer autocensura perquè com que soc un radical no tinc dret a opinió. La meva opinió ofen i es errada. En el nostre país vivim de puta mare per la senzilla raó que nosaltres vivim de puta mare i com que nosaltres vivim de puta mare tot va de conya i de collons, no se apreciar el que tinc, no puc menjar coses que el meu pare ha pagat i que per cert d'aqui tres anys em fot fora de casa. Qué bé no? Doncs mira, potser marxaré jo, abans! No penso badar boca, si es deixen captivar per la veu metalitzada de la tele i per les mentides dels polítics perquè España va bien, doncs endavant! I tant que nem bé! per això la nostra sanitat pública està feta pols, no tenim vivendes dignes, hi ha corrupció, no hi ha feina pels llicenciats que per cert surten tal vegada desqualificats, tal vegada sobrequalificats i per més hinri, no saben anglès! EN fi, necessitava desfogarme, perquè aqui no penso comentar res mai més, no penso badar boca, mai de la vida, em reservo la meva opinió i s'acabat. Si haig de ser un radical ho seré, però en silenci.